El Convent de Son Carrió, que va rebre el nom de Convent de les Filles de la Misericòrida, de l’ordre de Sant Francesc, es va construir entre el 1905 i 1915 sobre un edifici anterior datat del 1899 que ja complia les funcions d’escola femenina de primària i d’escola dominical d’al·lotes adultes. L’any 2004 l’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar i el 2011 va ser reformat per tal d’acollir el Centre de Dia (a la planta baixa i al primer pis) i la Biblioteca Municipal (al segon pis). La capella s’utilitza com a sala d’exposicions i conferències.
Sembla que Ca n’Apol·lònia va ser una de les primeres construccions edificades de la possessió de Son Carrió Vell (edificada al segle XIX), ja que coincideix totalment amb l’estructura del traçat viari. L’edifici de planta baixa presenta un porxo i una façana amb una porta d’ingrés i una finestra amb portelló. Francesc Buades la va donar a l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar al 1993, qui al 1996 la va restaurar i habilitar com a casa de cultura i exposicions.
L’Església Parroquial de Son Carrió dedicada a Sant Miquel va ser dissenyada per l’arquitecte Joan Guasp, Joan Rubió i Antoni Gaudi a finals del segle XIX. L’arquitectura, d’estil historicista i modernista, presenta una planta longitudinal coberta amb volta de canó i amb cinc capelles laterals a cada costat. A l’exterior destaca enormement la rosassa semicircular en forma de ventall i la portada en estil neoromànic, mentre que a l’interior destaca el retaule major provinent de la Parròquia dels Dolors de Manacor.
El conjunt arquitectònic, inaugurat l’any 1921 i dissenyat per Paul Boury i els germans Gispert, està format per dos edificis aïllats construïts amb pedra buixardada a la façana i rajoles blanques i vermelles a mode de faixes decoratives en el vas del pis superior. El 2011 es va restaurar i es va construir un gran magatzem ferroviari a la part de ponent on actualment s’hi troba la seu del Museu del Ferrocarril.
La rectoria de Son Carrió és una construcció englobat dintre de la tipologia d’habitatge urbà que presenta dues altures amb obertures arrenglerades en quatre eixos verticals. A l’interior destaca el jardí que delimita amb l’Església Parroquial. Aquest edifici es construí al 1888, sent originalment una vicaria, i va ser al 1934 quan es convertí definitivament en la rectoria de la població.