• Buscando...

Llocs d'interes

Sant Llorenç

Molí d'en Ferrer
Molí d'en Ferrer
Ajuntament
Ajuntament
Ca ses Monges
Ca ses Monges
Casa Salvador Galmés i Sanxo
Casa Salvador Galmés i Sanxo
Escola Nova
Escola Nova
Església
Església
Espai 36
Espai 36
Estació de Tren
Estació de Tren
Molí d'en Bou
Molí d'en Bou
Molí d'en Comís
Molí d'en Comís
Molí d'en Gras
Molí d'en Gras
Molí d'en Ros
Molí d'en Ros
Pou Vell
Pou Vell
Rectoria
Rectoria

Antigament a Sant Llorenç era freqüent la presència de molins d’aigua i fariners fora del perímetre urbà, tot i que a partir del 1954 sis molins es van veure reclosos dintre de l’àrea urbanística de la població. El Molí d’en Ferrer n’és un exemple. Aquest molí construït al segle XIX consta d’una planta rectangular separada interiorment per tres naus longitudinals paral•leles i cobertes amb volta de canó. La nau central allotjava la torre del molí i tota la seva maquinària al seu interior, mentre que la tercera nau es destinava s’utilitzava com a espai d’emmagatzematge, reservant les dues primeres per l’habitatge del moliner.

Molí d'en Ferrer

L’ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar es va construir al 1971 sobre el mateix emplaçament que l’anterior casa consistorial. L’edifici va ser dissenyat pels arquitectes Joan Mesquida i Andreu Riera. La planta quadrangular confronta amb dos carrers i la plaça, per la qual cosa gairebé és un edifici exempta. L’alçat es configura a partir de tres plantes superposades. L’exterior és molt característic gràcies a la gran balconada sobre arcades que ocupen tota la façana principal, guarnida també amb un referit blanc i amb un folrat de pedra de Binissalem al sòcol i a les finestres.

Ajuntament

Ca ses Monges és un edifici format per tres cossos. El primer, a l’esquerra, és l’edificació principal i disposa d’una planta baixa, d’una planta principal i varis porxos, que originàriament contenien els dormitoris de les monges. El segon, té pràcticament la mateixa estructura i era el convent. Al seu costat hi ha l’antiga capella, que s’obri a l’exterior amb dues finestres a l’alçada del pis. Des del 1866 al 1986 aquestes edificacions van servir a les monges de la Caritat d’escola per a nines, d’escola pels infants i de dispensari d’infermeria. Al llarg dels anys anaren patint una sèrie de modificacions per adaptar-se al nou ús i que l’any 1918 s’ampliaren amb un pati d’esbarjo per a les criatures. Entre 1922 i 1925 es produí una intervenció bastant important, amb l’ampliació de l’antiga capella, per donar cabuda a la creixent comunitat de religioses. L’any 1988, per decisió del Bisbat, es va posar a la venda i l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar va comprar l’edifici per destinar-ho a equipament municipal. A la banda de darrera continua havent-hi un pati i una guarderia infantil.

Ca ses Monges

El 13 de maig de 1923, Mossèn Salvador Galmés va encarregar a l’arquitecte Jaume Salas que reformés la seva casa en un estil arquitectònic anomenat Regionalisme. L’edifici consta de quatre altures, sent l’última en forma de torreó de quatre aiguavessos. A més, es troba precedit per un petit jardí delimitat per murs baixos de pedra abujardada amb juntes de morter amb relleu i amb unacisterna amb el jai de ferro forjat en el centre. L’any 1957 “La Caixa” va comprar l’edifici i actualment encara és l’oficina d’aquesta entitat bancària.

Casa Salvador Galmés i Sanxo

L'Escola Nova és un edifici de 1921 i propietat de la parròquia construït amb aportacions populars que fins el 1961 (quan es va inaugurar l’actual escola d’infantil i primària) va ser utilitzat per les monges per albergar l’Escola Eclesiàstica Montessori per a nins. Originàriament només tenia una planta, però amb la reforma que va fer Joan Font l’any 1993 se’n va construir una altra sense que afectés l’estructura exterior de l’edifici. Actualment l’empra la parròquia per fer-hi els cursos de catequesi, confirmació i prematrimonials i també el cedeix a particulars i associacions per celebrar-hi actes socials.

Escola Nova

L'Església Parroquial de Sant Llorenç des Cardassar és un edifici de planta basilical d’una sola nau i amb sis capelles laterals a cada costat. Tot i que la primera construcció data de mitjans del segle XIII, la imatge actual es correspon amb les ampliacions i reformes dutes a terme a principi del segle XX per l’arquitecte Guillem Forteza. A l’exterior destaca la façana en un marcat estil neoclàssic, mentre que a l’interior destaca la coberta en volta de canó, el retaule major i la varietat i riquesa estilística en quant a capelles. Especialment important és la capella de la Mare de Déu Trobada, la qual alberga la talla romànica policromada i tres magnífiques obres pictòriques de Miquel Pont i Cantallops (Sant Llorenç des Cardassar, 1678-Palma, 1755). També destaca per la seva importància l’escultura gòtica de Nostra Dona atribuïda a l’Escola de Jean de Valenciennes. Al 1988 es va habilitar un petit museu parroquial on s’exposen interessants i riques peces d’orfebreria i arts decoratives.

Església

L'Espai 36 és un edifici diàfan, proper, obert i funcional pensat per cobrir les necessitats i demandes del nucli, d’ús ciutadà i associatiu, per ésser el model i motor de la cultural local, i en el qual totes les generacions i expresions culturals hi tenen cabuda, intentant complir així els somnis i desitjos dels ciutadans per convertir l’antiga Sala Rigal, ara Espai 36, en un lloc per a tots. El projecte va sorgir d'un procés de participació ciutadana que cobreix les necessitats a nivell cultural del poble per poder acollir diferents tipus d'actes.

Espai 36

El conjunt arquitectònic, inaugurat el 29 de març de 1921 i dissenyat per Paul Boury i els germans Gispert, està format per tres edificis aïllats disposats en línia que albergaven el banys, l’estació i el magatzem, respectivament. El conjunt presenta una coberta a doble vessant amb teules de ceràmica plana i un aterracat a les façanes amb un sòcol de pedra picada. El 20 de juny de 1977 va passar el darrer tren i actualment l’estació es troba dintre del recorregut de la Via Verda.

Estació de Tren

Antigament a Sant Llorenç era freqüent la presència de molins d’aigua i fariners fora del perímetre urbà, tot i que a partir del 1954 sis molins es van veure reclosos dintre de l’àrea urbanística de la població. El Molí d’en Bou n’és un exemple. Aquest molí construït al segle XIX consta d’una planta rectangular separada interiorment per tres naus longitudinals paral·leles i cobertes amb volta de canó. La nau central allotjava la torre del molí i tota la seva maquinària al seu interior, mentre que la tercera nau es destinava s’utilitzava com a espai d’emmagatzematge, reservant les dues primeres per l’habitatge del moliner. Durant anys va allotjar el restaurant “Molí d’en Bou” de Bartomeu Caldentey, que comptava amb una estrella Michelin.

Molí d'en Bou

Antigament a Sant Llorenç era freqüent la presència de molins d’aigua i fariners fora del perímetre urbà, tot i que a partir del 1954 sis molins es van veure reclosos dintre de l’àrea urbanística de la població. El Molí d’en Comís n’és un exemple. Aquest molí construït al segle XVIII consta d’una planta rectangular separada interiorment per tres naus longitudinals paral·leles i cobertes amb volta de canó. La nau central allotjava la torre del molí i tota la seva maquinària al seu interior, mentre que la tercera nau es destinava s’utilitzava com a espai d’emmagatzematge, reservant les dues primeres per l’habitatge del moliner.

Molí d'en Comís

Antigament a Sant Llorenç era freqüent la presència de molins d’aigua i fariners fora del perímetre urbà, tot i que a partir del 1954 sis molins es van veure reclosos dintre de l’àrea urbanística de la població. El Molí d’en Gras n’és un exemple. Aquest molí construït al segle XIX consta d’una planta rectangular separada interiorment per tres naus longitudinals paral·leles i cobertes amb volta de canó. La nau central allotjava la torre del molí i tota la seva maquinària al seu interior, mentre que la tercera nau es destinava s’utilitzava com a espai d’emmagatzematge, reservant les dues primeres per l’habitatge del moliner. El 1991 es va restaurar per albergar una tenda d’antiguitats i s’habilità també com a sala d’exposicions i conferències.

Molí d'en Gras

Antigament a Sant Llorenç era freqüent la presència de molins d’aigua i fariners fora del perímetre urbà, tot i que a partir del 1954 sis molins es van veure reclosos dintre de l’àrea urbanística de la població. El Molí d’en Ros n’és un exemple. Aquest molí construït al segle XIX consta d’una planta rectangular separada interiorment per tres naus longitudinals paral·leles i cobertes amb volta de canó. La nau central allotjava la torre del molí i tota la seva maquinària al seu interior, mentre que la tercera nau es destinava s’utilitzava com a espai d’emmagatzematge, reservant les dues primeres per l’habitatge del moliner. A la novel·la de Flor de Card de Salvador Galmés i Sanxo apareix un personatge que figura ser el propietari del molí: el “Nin d’es Molí” (probablement fent referència a Gabriel Carrió).

Molí d'en Ros

El Pou Vell és un dels llocs més emblemàtics de Sant Llorenç, tant pel que va representar temps enrere a l’hora de proveir d'aigua a les persones i al bestiar, com per ser el lloc de reunió dels protagonistes de Flor de Card, la novel·la més extensa de Salvador Galmés. Encara que el pou sigui probablement més antic, les primeres referències escrites sobre els porxos on estaven ubicades les piques de rentar són de mitjan segle XVII. Originàriament la construcció presentava una porxada oberta a l’exterior mitjançant dues arcades, una d’elles amb un arc escarser molt rebaixat. El 1975 l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar va dur a terme una reforma on s’eliminaren les piques i convertiren el recinte en una cotxeria. El 2003 va dur a terme una nova reforma, per tal de conservar els dos aiguavessos mitjançant una estructura de troncs rodons de fusta i teula àrab per sobre i per preservar les tres anelles de ferro que servien per fermar el bestiar. El 2005 es va col·locar una placa amb un fragment de la novel·la Flor de Card, com a homenatge a Salvador Galmés, ja que hi té lloc una part de l’acció d’aquesta narració.

Pou Vell

La rectoria de Sant Llorenç des Cardassar es va construir entre el 1916 i el 1920 sobre les restes de l’antiga vicaria datada del segle XIV. L’aspecte actual, però, es correspon amb la reforma que es va dur a terme l’any 1999 sota el disseny de l’arquitecte Jaume Salas, on es reformaren les façanes, s’obrí una nova porta, es modificà la part superior de la porta original, s’obriren quatre finestres similars a les de tipologia d’ull de bou el·líptics i part de l’interior, el qual presenta reminiscències dels palaus renaixentistes de tres plantes. Des del seu origen, s’hi inaugurà un teatre del Centre Catòlic i una escola parroquial. Actualment la planta baixa de l’edifici s’utilitza per albergar reunions, conferències i exposicions.

Rectoria
Aquest lloc web fa servir cookies, si roman aquí accepta el seu ús. Llegir més