Cultura

1. Biografia:

Salvador Galmés i Sanxo va néixer a la possessió de ses Sitges, situada dins el terme de Sant Llorenç des Cardassar, el dia 9 de març del 1876.

De la seva biografia se poden destacar tres aspectes.

• En primer lloc, els estudis al seminari diocesà de Mallorca, en els temps del bisbe Pere Joan Campins. Aquest bisbe introduí un canvi d'orientació en els plans d'estudis amb la ntroducció d'assignatures que tenien a veure amb la cultura, llengua, literatura, de Mallorca. Salvador Galmés, s'imbuií en aquest espirit d'estima i defensa de la cultura pròpia. Inclús va ser membre de les associacions culturals més dinàmiques de la societat mallorquina, com la Societat Arqueològica Lul·liana, la Reial Societat d'Amics del País, va ser un dels fundadors de l'Espurna, associació cultural de tendència nacionalista, fundada el 1909 i va participar en la creació de l'Associació per la Cultura de Mallorca el 1923.
• En segon lloc, la relació amb mossèn Antoni Maria Alcover, ja que va ser qui el va animar a escriure en català, qui el va fer participar en l'elaboració del Diccionari català valencià balear, o qui el va fer participar també en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906.
• En tercer lloc, la relació de la seva condició de sacerdot i la incididència en l'abandonament de la literatura de creació. Alguns autors com Josep Maria Llompart i Gabriel Janer Manila, han suggerit que l'escriptor va renunciar a la condició d'escritpor a causa de les restriccions morals que el tipus de narrativa que feia podrien originar en la condició sacerdotal, tot i que també no es pot menystenir que el substrat ideològic del cristianisme es detecta alhora en la narrativa galmesiana. En canvi, Pere Rosselló s'inclina per unes raons de  context sociocultural, ja que des del punt de vista narratiu Salvador Galmés és proper als principis de la narratica modernista, que es caracteritza per una visió tràgica de la vida i la natura, però que estèticament i ideològicament es troba més lligat a l'Escola Mallorquina i al noucentisme. A més, la guerra del 1936-1939 l'allunya de l'activitat cultural pública, forçat per les circumstàncies adverses i potser també per una qüestió de dignitat personal, atès que mai no havia negat el seu compromís amb la cultura de les terres de parla catalana.

L'escriptor va morir al seu poble natal el 25 d'abril del 1951.

       2. Obres:

Consulta o descarrega't les obres de Salvador Galmés fent "clic" damunt la portada:

A més, també existeixen dues versions teatralitzades, les quals pots consultar a les Biblioteques Municipals:

• Flor de Card, de Joan Gomila
• La Dida, de Maria Antònia Oliver (Editorial Moll) 

       3. Tipologia i trets bàsics de la seva narrativa:

L'obra narrativa de Salvador Galmés es caracteritza per una vintena de relats, escrits entre el 1908 i el 1928, que el fan el més gran narrador mallorquí abans de Llorenç Villalonga. Per exemple La dida, Negrures, El garriguer d'Infern, L'esqueix, Pica-calderes o Entre els dos mons. També va publicar la novel·la Flor de card. Contarella (1891-1899). Completen l'obra narrativa un conjunt de proses literàries, de to descriptiu i poètic Hivernal, Novembre, Col·loquis d'ultratomba, Visió, Sant Salvador de Felantix i Revelació, i tres relats de caire històric, Descripció de l'arribada i entrega del cadavre del B. Ramon Llull, El campanar de la Seu i En Figuera. Torre, campana, rellotge.

La seva narrativa, quant a la contextualització sociocultural, s'emmarca dins el corrent modernista. L'ideari modernista mallorquí es caracteritza pels aspectes següents:

• Elaboraració un important corpus teòric sobre el fet nacional mallorquí i sistematitzaren les raons, tant polítiques com econòmiques i culturals, que justificaven la reivindicació de l'autonomia.
• Plantejaments sorgits fruits de l'estancament econòmic de l'illa, caracteritzat per una situació de subdesenvolupament industrial i de crisi agrària.
• Creació d'una sèrie de publicacions amb l'objectiu de divulgar la seva ideologia –nacionalista, regeneracionista i modernista– i el seu projecte de modernització global de Mallorca; publicacions com el diari La Almudaina o les revistes Nova Palma, La Veu de Mallorca o La Roqueta.

Els trets bàsics de la narrativa modernista que destquen en les narracions de Salvador Galmés són:

• Visió tràgica del món rural i la seva pobresa i misèria.
• Presència de personatges dominats per passions violentes.
• Absència d'una visió idealitzadora del camp.
• Ús predominant d'un llenguatge liricodescriptiu.
• Interès per l'ànima dels personatges. 
• Ambientació real de gairebé totes les narracions, una ambientació rural, tenint com a model real el poble natal, Sant Llorenç des Cardassar, i els seus encontorns. El paisatge galmesià és un mirall de l'ànima dels personatges;  espai i individu són un tot.
• Ús d'un llenguatge de gran expressivitat i ferma vigoria. Sol usar les varietats geogràfiques mallorquines en els diàlegs i la llengua estàndard en la narració pròpiament dita. 
• Comparació i descripció, a vegades d'una gran tensió lírica com un dels  recursos més sobresortints.

Les característiques principals de la narrativa modernista que destquen en les narracions de Salvador Galmés són:

• Narracions amb personatges solitaris, ambients tràgics i forces tamàtiques violentes i passionals. 
• Narracions centrades en el tema de la passió amorosa entre dos adolescents, relacions que acaben sempre amb la frustració o l'autorepressió, també ambientades en la ruralia. 
• Narracions d'intenció costumista amb ambientació rural, on el que interessa és la descripció de fets o tipus populars, en detriment dels valors argumentals o temàtics del text. 
• Textos diversos en què hi predomina la reflexió sobre el sentit de l'existència humana, amb una clara ideologia cristiana.