Seguint amb el memorial impulsat des del Departament de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, avui recordam a les dues víctimes de la repressió feixista que van ser assassinades l’11 de maig de 1937, tal dia com avui fa 84 anys.

Amb aquest petit memorial hem volgut recordar les 13 víctimes (12 homes i 1 dona), que van ser assassinades simplemente pel fet de tenir unes idees diferents a la del règim franquista. Aquestes persones van ser separades violentament de les seves famílies, humiliades públicament, assassinades i finalment enterrades dins fosses comunes sense cap tipus de respecte. Per això, denunciam aquests fets i volem visualitzar-los com el que són: actes criminals. Obrim per tancar.

Assassinats l’11 de maig de 1937:

• Guillem Pasqual Llodrà. Va néixer el 17 de juliol de 1903 a Sant Llorenç i feia de foraviler per compte d’altri; el 1935 va treballar cremant formiguers a una finca de l’advocat manacorí Antoni Lliteres, probablement Son Sureda o Son Cardaix. Estava afiliat a Esquerra Republicana i també a la Societat Obrera, i fou acusat de col·laborar amb l’intent de promoure una vaga de treballadors del camp i també que el dia 18 d’agost quan va pujar amb altra gent a veure els vaixells que havien desembarcat a sa Coma, havia fet el comentari que els avions republicans que sobrevolaven el llevant “anaven a cagar damunt Palma”. Després del 18 de juliol va fugir del poble durant dues o tres setmanes i se’n va anar a la banda del Revellar, on un oncle seu tenia una casa; no hi passava la nit, però hi dinava, vagarejant pels seus voltants la resta del dia. El 24 d’agost els falangistes Pere Ferrer Bauçà, Josep Ballester Riera, Bartomeu Pasqual Gelabert i Mateu Ballester Riera anaren a casa seva a detenir-lo, però, amb l’excusa d’acomiadar-se de la seva filla va aconseguir escapar i esquivar les bales que li dispararen. A darreries de setembre detingut i portat a la presó de Manacor. El 30 d’abril de 1937 se celebra el Consell de guerra, en el qual també s’incloïa Miquel Riera Parera –Cucaiada– i Llorenç Riera Cabrer –Puput–. El president era el tinent coronel Sebastià Sard Montaner, el jutge instructor el capità Gabriel Sastre, el fiscal Ricard Mulet i l’advocat defensor el capità Josep Martí Cuevas. Declararen com a testimonis Martí Rosselló Sancho, Guillem Jaume Jaume, Miquel Pont Vives, Guillem Pasqual Femenias (oncle seu), Josep Galmés Riera, Esteve Ballester Gomila, Josep Ballester Riera, Nofre Jaume Bauzà, Bartomeu Pasqual Gelabert, Mateu Ballester Riera, Miquel Cortès Picó, Bartomeu Sureda Alcover, Pere Ferran Bauzà, Antònia Morey Sancho i Antoni Lliteres Ferrer. Fou condemnat a mort per adhesió a la rebel·lió i afusellat al cementeri de Manacor l’11 de maig de 1937, a les 6.30 hores del matí. Està enterrat a Manacor. Llorenç Capellà, en el seu Diccionari Vermell,  el cita com Tomàs Llodrà Pasqual, una confusió probablement perquè el seu malnom era Tomasset.

• Miquel Riera Parera, de malnom Cucaiada. Va néixer a Sant Llorenç el 10 de febrer de 1887 i estava afiliat a Esquerra Republicana des del novembre de 1930. Feia de conrador i també regentava el bar Can Càndil, seu d’Esquerra Republicana i propietat del seu cunyat Càndid Jover. El seu germà Jeroni va fugir amb el Jaume I i l’altre germà, Josep, fou empresonat. Tenia cinc fills. Uns dies abans del desembarcament, vora el bar de Can Tenjó –on ara hi ha el forn del carrer Major–, davant una rotlada de gent, en Sebastià Quart va dir que es jugava un gall que guanyaria el Moviment, a la qual cosa en Bartomeu Busquets –Sanet–, va fer costat; Miquel Riera va respondre a aquest darrer que s’hi jugava cinc-centes pessetes que guanyarien els republicans i que estava disposat a reflectir-ho en una escriptura, però en Sanet no va acceptar les messions. Dia 18 d’agost, juntament amb molta altra gent, va pujar al Telègraf per veure els avions republicans que els sobrevolaven. A darreries d’agost va fugir del poble i es va amagar a una caseta propietat d’en Pep Treufoc, per la banda de Bellver, on va ser detingut el 25 de setembre pels guàrdies civils Llorenç Noguera Amengual i Bartomeu Alcina Melis, acompanyats d’Onofre Jaume Brunet i Martí Rosselló Galmés. Les dades generals del seu consell de guerra coincideixen amb les de Guillem Pasqual Llodrà, ja que tots dos estaven inclosos en la mateixa causa. Actuaren com a testimonis Martí Rosselló Galmés, Nofre Jaume Brunet, Miquel Pont Vives, Esteve Ballester Gomila, Guillem Jaume Brunet, Bartomeu Busquets Nadal, Sebastià Nadal Juan i Sebastià Llodrà Sureda. Fou condemnat a mort i afusellat en el cementeri de Manacor l’11 de maig de 1937, juntament amb el seu company Guillem Pasqual Llodrà.

Si tenim en compte que de tots els militants d’Esquerra Republicana, alguns d’ells membres de la Comissió Gestora formada després del triomf del Front Popular, només aquests dos varen ser condemnats a mort per sentència d’un consell de guerra, és inevitable que ens fem la pregunta: per què? I probablement hem de cercar la resposta a les mateixes actes del judici i deduir que l’excusa va ser la denúncia dels comentaris sobre els avions republicans que havien fet en el cim del Telègraf.

Bibliografia: CORTÈS SERVERA, Josep (2017). La Guerra Civil a Mallorca. Republicans a sa Coma i a Son Carrió. Mallorca: Edicions Documenta Balear.