Des del Departament de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, i en vista que degut a la situació extraordinària provocada pel Covid-19 no s’ha pogut celebrar el memorial organitzat per l’Associació Memòria Històrica de Mallorca, ens agradaria dur a terme el nostre particular homenatge a les 13 víctimes de la repressió feixista. 

Tot va començar entre el 16 d’agost i el 4 de setembre de 1936, quan una expedició d’uns 4000 milicians procedents de Barcelona (tot i que de nacionalitats diverses) desembarcaren entre Son Servera i Portocristo. Durant 20 dies s’enfrontaren per terra, mar i aire a les forces sollevades de Mallorca fins que reberen ordre de reembarcar i tornar a la península. Posteriorment, i degut als conegudíssims fets històrics, la repressió feixista a Mallorca va ser brutal. 

Concretament, en el terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar, van ser assassinades 13 persones (entre els quals es trobaven 12 homes i 1 dona), simplement pel fet de tenir unes idees diferents a la del règim franquista. Aquestes persones van ser separades violentament de les seves famílies, humiliades públicament, assassinades i finalment enterrades dins fosses comunes sense cap tipus de respecte. 

Per això, el nostre petit memorial es basarà en recordar cada una d’aquestes víctimes el dia del seu assassinat, publicant una breu ressenya de cadascuna d’elles, per denunciar aquests fets, per visualitzar aquests actes criminals i per obrir per tancar. 

Assassinats el 18 d’agost de 1936:

• Bernat Estelrich Galmés, de malnom Carbó. Va néixer a Sant Llorenç el 1890 i era membre d’Esquerra Republicana des del novembre de 1930. Entre el juliol i el novembre de 1931 va ocupar el càrrec de batle d’una manera interina. Amb el triomf del Front Popular fou anomenat membre de la Comissió Gestora de l’Ajuntament. Estava casat amb Joana Riera Llinàs (de mal nom Meca), que també fou empresonada. Era una persona de fermes conviccions republicanes i d’esquerres que participava de la vida social del poble formant part, també, de la banda de música. Tot i que li obriren una causa penal, la 183, i que el 24 d’agost de 1936 els jutjats de Manacor en sol·licitaren informació als de Sant Llorenç, fou afusellat a Son Coletes, sense judici, tal dia com avui fa 84 anys. 
• Gabriel Font Riera, de malnom Tenre. Estava afiliat a Esquerra Republicana des del 1932 i era protestant, fet poc freqüent en aquella època i que era molt criticat pels sectors més integristes del poble. El seu fill, Gabriel Font Llull, va ser empresonat. Sobre el seu assassinat, existeixen dues versions: la que fou afusellat vora el cementiri de Manacor i la que fou cremat als afores de Son Carrió precisament per mor de la seva fe religiosa.
• Jaume Melis Martí, de malnom Serrell. Va néixer a Sant Llorenç l’1 de setembre de 1879 i feia de foraviler. Estava casat amb Magdalena Sagrera Fullana, amb qui tenia 6 fills: Antoni, Pere, Jaume, Gabriela, Francesca i Magdalena. Segons el Diccionari vermell de Llorenç Capellà, havia discutit per una vedella amb els feixistes de Manacor, on vivia. Fou afusellat al cementiri de Manacor tal dia com avui, 84 anys enrere. 
• Jordi Riera Joan, Torrenova. Feia de conrador a la finca de la qual va agafar el malnom: la Torre Nova. Estava afiliat a Esquerra Republicana des de l’agost de 1932 i era cunyat de Salvador Galmés (de malnom Capellot), falangista radical. Fou afusellat al cementiri de Manacor tal dia com avui de l’any 1936. Existeixen indicis que permeten sospitar motius familiars. El seu fill, Antoni Riera Galmés, també fou empresonat. 

Bibliografia: CORTÈS SERVERA, Josep (2017). La Guerra Civil a Mallorca. Republicans a sa Coma i a Son Carrió. Mallorca: Edicions Documenta Balear