1.- Generalitats

Aviram és una paraula que serveix per designar el conjunt d’animals de ploma casolans. A la banda de Llevant fa referència concreta a les aus nidífugues (les que surten tot d’una del niu)

	A ses Sitges, normalment s’hi troben: Pagos o paons
	Gallines, de raça mallorquina, menorquines, quiques, del Prat, angleses, japoneses...
	Anneres, de diverses races: mudes, coll blau...
	Oques (que es la terminologia mallorquina del que en castellà s’anomenen les varietats de “ganso”
	Faraones o Gallines de Guinea
	Indiots o galls d’índies
	I altres: faisans, perdius, guàtleres...

2.- Morfologia

Es poden donar certes diferències morfològiques entre les diverses aus del corral d’aviram. Hem triat la gallina com a tipus característic.

Poden caracteritzar les aus, dos aspectes: la capa o coberta de plomes de l’animal, diferenciant-se les rameres que són les plomes llargues de l’ala, les timoneres de la coa (útils per a poden aixecar una mica el vol) i les cobertores que són les plomes suaus i quasi bé rodones que cobreixen el cos de l’au. (de banda el plomissó que és el plomatge fi que cobreix als polls).

I el fenotipus, la forma exterior o visible de l’au on es destrien: Bec        Cap Cresta    Barba Ulls        Orelles Coll       Pitrera  Ales      Rabasser Cama     Cuixa Dits       Ungles Esperons Espatlla

Internament, i com a característiques singulars es poden assenyalar:

Gavatx: cavitat a la part inferior del coll on es depositen els grans

Ventrell: on els aliments es desfan per ser assimilats pels intestins.

Ouera: on es produeixen els ous

Cloaca: Orifici on desemboquen el recte i els conductes urinaris i genitals

3.- L’alimentació

Les aus necessiten una dieta equilibrada que contengui cereals: blat, ordi, civada, blat d’índies (important per a la coloració del vermell de l’ou), segó, farines...aliments verds: brull, fulles  d’hortalisses, fruites... i també minerals, bàsicament calci i sodi per a la fabricació dels ous, concretament de la closca.

Però també necessiten ingerir pedretes, closques de caragols, etc... per ajudar a moldre el menjar una vegada està dins l’estómac. Per una producció domèstica, es calcula que una ració de 500 gr. de gra al matí i altres 500 gr. a la tarda basta per a mantenir unes 8-10 gallines.

4.- La reproducció

Un ou fecundat per néixer necessita el calor de la incubació (covada), el número d’ous i el temps de la qual dependrà del tipus d’au.

Al llarg de la covada, la femella sols s’aixeca per menjar i beure.

Temps aproximat de covada:

Gallines                        20 dies

Anneres                        28 dies

Indiots                          30 dies

Oques                          31 dies

(Coloms                        18 dies)

Si els ous han tengut les condicions òptimes de calentor i humitat, els pollets comencen a rompre la closca de l’ou i necessiten entre 6 i 10 hores per sortir. Neixen ben configurats i capacitats per caminar i menjar per ells sols però necessiten el calor i la protecció de la mare. Els primers dies la mare els encobeeix i alimenta amb un triturat de gra que ella i els ensenya a cercar l’aliment.

Les gallines ponedores posen una mitjana de 5 ous a la setmana  i en condicions normals disminueixen la seva posta a mesura que disminueix la llum del sol.

5.- La producció

La producció de l’aviram a la Mallorca preturística ha representat una part fonamental de l’economia domèstica. No solament proveí de carn, i sobre tot, ous a la família, si no que amb els excedents i mitjançant la barata (permuta de gènere entre la madona i el botiguer) es cobrien les necessitats bàsiques d’arròs, oli, sal  i sucre per a la cuina.

A les possessions la madona era qui tenia cura de l’aviram.

6.- Aspectes diferencials

Potser s’han de fer algunes consideracions singulars. Són gallinàcies les gallines els paons, els indiots, les faraones... i son palmípedes les ànneres i les oques.

Les ànneres fan els ous més llisos i verdosencs, les oques més grossos, les faraones més petits, els indiots amb clapetes més obscures i el paons, també amb clapetes i amb el vèrtex més agut que no les gallines. A l’hora de posar-se a covar en el nieró d’una gallina o ànnera hi sol haver de 12 a 15 ous, però...6 a 10 si són indiotes, 20 a 25 si son faraones i de 3 a 6 si son paons femelles o oques.

L’oca és la que millor defensa el seu territori (amb crits i cops d’ala). El paó o pago, en grup, és el primer que menja (vol dir que comanda o pica mes fort) i el més àgil i elegant. Les faraones són les més renoueres (una manera de defensar el territori) i es defensen/ataquen coordinades en grup. Els indiots defensen el seu territori estufant-se i, en general resulten l’animal més atractiu pels infants

7.- Cultura popular

VOCABULARI BÀSIC

Banastra.- Gàbia on es col·loquen la lloca i els pollets d’on aquests darrers poden sortir a pasturar

Cresta reial.- Cresta doble o triple que tenen alguns galls

Gall.- Mascle de la gallina

Galliner.- Lloc tancat on estan les gallines

Lloca.- Gallina que, després de covar, treu pollets

Llocada.- Conjunt de lloca o pollets

Nieró.- Lloc on la gallina posa els ous

CANÇONS

Plou i fa sol                  

sa gallina ha fet un ou   

damunt tres o quatre paies

i s’esclata de riaies

perquè s’overa li cou / perque troba que pon poc

Qui murmura, mes valdria

la volta del pago fes;

amb ell mateix trobaria

tant a criticar o més.

ENDEVINALLA Capceta blanca, que s’obre i no se tanca

DITES

Ésser el rovell d’ou / Ésser ploma de pago

Trobar pels en els ous / Tenir ous o colomins

Ja tenim la Seu plena d’ous!

Enviar a fregir ous de lloca

Fer els ous en terra

Estufat com un pago

Sense trencar ous no es fan truites

Dos galls en un galliner no canten bé