1.- Generalitas
A Ses Sitges hi ha herbes aromàtiques que estan conrades, però d’altres es troben pels camins i rodalies de Ses Sitges. Bàsicament s’utilitzen per treballar les olors.
Totes les plantes aromàtiques es solen recollir abans de la floració i s’han d’assecar a l’ombra
2.- Breu descripció
SALVIA (Salva officinalis)
Cast. Salvia.
Descripció
Planta que forma un mata d’1 a 3 palms d’alta. Les tiges són herbàcies i es renoven cada any. Les fulles són lanceolades, en forma de punta de llança, nerviades i rugoses a la part inferior
Floració
A partir del més de maig. Les flors, de llarga durada, són de color blau amb matisos violacis
Usos
Ja en temps dels romans era molt apreciada. Aquest, deien que qui prenia sàlvia es tornaria immortal.
Les dones pageses utilitzaven les fulles per fer-se’n les dens netes
En tissana és tònica digestiva i tranquilitzant. També serveix per rentar ferides i pels dolors reumàtics
TARONGÍ (Melissa ofiicinalis)
Cast. Torongil. Altres: Tarongina, herba abellera.
Descripció
Pot arribar al metre d’alçada, cada any es renova amb brots tendres. La tija té quatre cantells molt marcats Les fulles oposades, ovalades i dentades d’un verd suau. L’aroma recorda el de llimona.
Primavera. Flors blanques al cap de les tiges de floració.
Usos
Planta que té usos medicinals i culinaris. Com a planta medicinal és estimulant (reanima els desmaiats) i antiespasmòdica (tranquil·litza els nervis i les histèries). A la cuina s’empra per cuinar els caragols.
ORENGA (Origanum vulgare)
Cast. Orégano.
Les tiges poden fer fins a 3 pams. Les fulles, oposades, neixen de dues en dues a cada nus de la tija.Tenen entre forma ovalada i rodona i els costats són sencers. Si es miren amb una lupa, hi ha com uns punts translúcids que són gotetes d’essència que desprèn l’aroma.
Les flors, lilenques, són molt petites i s’agrupen en ramets. Apareixen a l’estiu
Usos
Es més coneguda pels usos de cuina, però també és medicinal. A la cuina s’empra per adobar carns i aguiats, per posar sobre les pizzes italianes i també per adobar olives (juntament amb timó). Com a medicinal és tònica i digestiva.
MORADUIX (Origanum majorana)
Cast. Mejorana.
Descripció
Fa una mata de branques quadrades de 2 o 3 pams d’alta. Les fulles són oposades, ovalades, de costats sencers.
Ramets de colors blanc que apareixen al començar l’estiu
Usos
Molt coneguda com a condiment de la cuina. Però també es medicinal, i es pren beguda en forma d’infusió (és tònica i digestiva) i també se’n fa una pomada a base de saïm i moraduix (antireumàtica).
TEM (Thimus vulgaris)
Cast, tomillo. Altres: timó, farígola.
Descripció
Forma una mata d’aproximadament un pam d’alta molt poblada de fulles. Les branques són llenyoses i d’un color vinós.Les fulles són petites, de forma entre ovalada i lanceolada. Neixen a cada nus de la branca.
Floració
A partir del mes de març, les flors s’agrupen en petits capets al cap de la tija, i el color és blanquinós o lleugerament rosat.
Usos
Molt usada a la cuina com a condiment de moltíssims de plats. Però també és medicinal, i serveix per tranquil·litzar, per netejar els intestins de cucs i és digestiva. A Eivissa d’una varietat local, se’n fa el licor “Frígola”.
ESPÍGOL(Lavandula latifolia i Lavandula dentata)
Cast, espliego.
Descripció
Mata llenyosa a la base però tots els anys treu noves tiges més herbàcies. Les fulles són estretes i llargues, de color verd-blau i oposades. Llises les de la “latifolia” i dentades les “dentata”.
Floració
Les flors, blaves i vistoses, de fort aroma apareixen a l’estiu.
Usos
A la indústria: Colorar la roba i per fer aigua de colònia o perfums. A la medicina: internament, es digestiva, estimulant i antiespasmòdica. Externament, és antireumàtica i desinfecta ferides i llagues.
HERBA SANA / MENTA (Mentha sativa / Menta acuática / Mentha piperita)
Herba sana borda, menta d’aigua, menta piperita
Cast, menta, hierbabuena.
Descripció
Totes tenen les mateixes propietats, però varia la forma segons el tipus. Des de les fulles peludes i blanquinoses de l’herba sana borda a les llises, petites i obscures de la menta piperita. Lanceolades i dentades
Floració
Les flors apareixen a l’estiu i varien de color segons el tipus. En general ramells de flors compactes al cap de la tija.
També presenten diferències, segons les varietats, les olors
Usos
-medicina: és tònica, estomacal i també sedant.
-cuina: usada en els caragols.
-licoreria: licors de menta i com a part de les tradicionals “herbes”.
CAMAMIL·LA (Santolina chamaecyparissus)
Cast. Abrotano hembra
Sembla que la “manzanilla” (Matricaria chamomilla) o (Anthemis nóbilis) són altres varietats de semblants característiques.
Descripció
Fulles molt petites, lineals i retallades, de color verd o grisós, peludes i agrupades cap a la part baixa de la tija.
Floració
La flor (maig) és com un botó groc hemisfèric, que agrupa les flors totes atapeïdes. Fa devers un centímetre de diàmetre i apareix al cap de la tija.
Usos
Les flors de camamil·la (en nombre senar) s’usa especialment com a digestiva, en forma d’infusió. Però també s’usa per netejar ferides i netejar la brutor dels ulls.
HERBALLUÏSA (Lippia Triphylla)
Descripció
Planta llenyosa, arbustiva. Fulles lanceolades, aguantades amb un pecíol molt curt. Són una mica aspres al tacte i es solen agrupar 3 o 4 fulles al nusos de la tija.
Floració
A l’estiu. Flors molt petites i agrupades en ramets
Usos
Fulles i flors, com a infussió. Digestiva, sedants. Desarreglaments menstruals. També té virtuts antinervioses
MILFULLES (Achillea millefolium)
Cast. Milenrama.
Descripció
Planta rizomatosa de fulles fonament segmentades
Floració
Estiu. Inflorescència en forma d’umbel·la blanca
Usos
En infusió. Estimulant i per rentar ferides. En altres països s’ha utilitzada per a la fabricació de cervesa. Discòrides la utilitzava per aturar hemorràgies.
FONOLL (Foeniculum vulgare)
Cast. Hinojo.
Descripció
Planta alta, que pot arribar a l’altura d’un home. Les tiges són llargues i gruixudes, com el dit índex, i de color verd clar. Fulles de color verd, primes i molt dividides.
Floració
Juny. Els seus fruits maduren cap a finals de l’estiu i a la tardor
Usos
Pot usar-se la fulla, el fruit i l’arrel.
Bàsicament s’usa a la cuina: rostits, frits, caragols, figues seques... i per al licors d’herbes.
La rel és diürètica i la seva pell augmenta les ganes de menjar.
RUDA (Ruta graveolens)
Cast. Ruda.
Descripció
Planta que pot arribar als 2-3 pams d’alta. Fulles petites, d’un color verd-grisós. Molt dividides en nombrosos segments ovalats. L’aroma és forta i dolenta.
Floració
Primavera. Les flors formen ramets i són de color groc
Usos
Medicinals, en dosis petites, perquè en dosis altes és tòxica i verinosa: per la circulació de la sang, va molt bé pel reuma, per augmentar la resistència dels vasos capil·lars, provoca la menstruació.
Hi havia la creença que espantava bruixes i malsaveranys
ROMANÍ (Rosmarinus officinalis)
Cast. Romero.
Descripció
Arbust que fa una mata de fins a 2 metres d’alta. És verd tot l’any i es troba a les muntanyes i garrigues. Les fulles són de forma linear, allargada i oposades. El revers de la fulla és de color blanquinós.
Floració
Quasi tot l’any. Les flors formen uns ramets i neixen entre les tiges i les fulles. Solen ser d’un color blau pàl·lid o violaci.
Usos
A la cuina com a condiment per aromatitzar carns. En medicina com a desinfectant, tonificant i antiespasmòdic.
Tradicionalment s’ha cremat romaní per fer desaparèixer mals olors
LLORER (Laurus nóbilis)
Cast. Laurel.
Descripció
Arbre de fulles perennes, dures i de color verd obscur a la faç i un poc més pàl·lides a l’anvers. Estan recorregudes de per llarg per un nervi de color clar. Costats sencers.
Floració
A la primavera. Les flors, de color blanquinós, neixen als extrems de les branques i s’agrupen de 5 en 5
Usos
És signe de victòria: els romans l’usaven per coronar els emperadors i els grecs per coronar els vencedors dels jocs olímpics.
Molt usat a la cuina com a condiment: estofats, olives, escabetxats...
En medicina, tònic estomacal i calmant del dolor
ALFABEGUERA (Ocymum basilucum)
Cast. Albahaca.
Descripció
Planta de temporada. De fulles lanceolades, oposades i dentades. Nervis destacats. Olor forta i característica
Floració
Finals d’estiu. Rams de flors blanques al cap del brot
Usos
Tradicionalment s’ha utilitzada per espantar els mosquits.
A la cuina, com a condiment i per a les ensalades
Efectes estimulants i antiespasmòdics a fulles i flors.
DONZELL (Artemísia arboréscens)
Cast. Ajenso de montaña.
Descripció
Fa unes motes blanquinoses d’un metre i més, molt espesses amb les fulles esparses, peludes, sedoses molt aromàtiques. Limbe profundament tallat. Planta perenne sovint cultivada
Floració
Juny-juliol. Flors molt petites, tubulars, agrupades fent feixos atapeïts
Usos
Tònica, estimulant, s’empra també contra l’epilèpsia i neuràlgies
OLIVARDA (Dittrichia viscosa)
Cast. Olivarda.
Descripció
Planta vivaç (orgues subterranis persistents i renovació anual de l’aparell aeri) glandulosa, molt viscosa i de forta olor. Es troba pels camins dels voltants de ses Sitges. Fulles verdes lanciolades. Tiges llenyoses a la base.
Floració
Finals d’estiu. Flors de color groc, reunides amb raïms, formant panícula.
No vos ‘nemoreu, amor,
de cap fadrina gallarda
que és com la flor d’olivarda
molt guapa i dolenta olor
Usos
Per combatre el paludisme, les malalties de les vies urinàries, i com a astringent.
SINTESI: Caterina Pons, Guillem Pont
FONTS D’INFORMACIÓ: Vegi’s biblografia referenciada.
DARRERA ACTUALITZACIÓ: Maig, 1998.