|
1.- Generalitas |
|
|
|
|
|
A Ses Sitges hi ha herbes aromàtiques que estan conrades, però d’altres es troben pels camins i rodalies de Ses Sitges. Bàsicament s’utilitzen per treballar les olors. |
|
|
|
|
|
Totes les plantes aromàtiques es solen recollir abans de la floració i s’han d’assecar a l’ombra |
|
|
|
|
|
2.- Breu descripció |
|
![]() |
SALVIA (Salva officinalis) Cast. Salvia. |
Descripció |
Planta que forma un mata d’1 a 3 palms d’alta. Les tiges són herbàcies i es renoven cada any. Les fulles són lanceolades, en forma de punta de llança, nerviades i rugoses a la part inferior |
|
Floració |
A partir del més de maig. Les flors, de llarga durada, són de color blau amb matisos violacis |
|
Usos |
Ja en temps dels romans era molt apreciada. Aquest, deien que qui prenia sàlvia es tornaria immortal. Les dones pageses utilitzaven les fulles per fer-se’n les dens netes En tissana és tònica digestiva i tranquilitzant. També serveix per rentar ferides i pels dolors reumàtics |
![]() |
TARONGÍ (Melissa ofiicinalis) Cast. Torongil. Altres: Tarongina, herba abellera. |
Descripció |
Pot arribar al metre d’alçada, cada any es renova amb brots tendres. La tija té quatre cantells molt marcats Les fulles oposades, ovalades i dentades d’un verd suau. L’aroma recorda el de llimona. |
| Floració |
Primavera. Flors blanques al cap de les tiges de floració. |
|
Usos |
Planta que té usos medicinals i culinaris. Com a planta medicinal és estimulant (reanima els desmaiats) i antiespasmòdica (tranquil·litza els nervis i les histèries). A la cuina s’empra per cuinar els caragols. |
![]() |
ORENGA (Origanum vulgare) Cast. Orégano. |
| Descripció |
Les tiges poden fer fins a 3 pams. Les fulles, oposades, neixen de dues en dues a cada nus de la tija.Tenen entre forma ovalada i rodona i els costats són sencers. Si es miren amb una lupa, hi ha com uns punts translúcids que són gotetes d’essència que desprèn l’aroma. |
| Floració |
Les flors, lilenques, són molt petites i s’agrupen en ramets. Apareixen a l’estiu |
|
Usos |
Es més coneguda pels usos de cuina, però també és medicinal. A la cuina s’empra per adobar carns i aguiats, per posar sobre les pizzes italianes i també per adobar olives (juntament amb timó). Com a medicinal és tònica i digestiva. |
![]() |
MORADUIX (Origanum majorana) Cast. Mejorana. |
Descripció |
Fa una mata de branques quadrades de 2 o 3 pams d’alta. Les fulles són oposades, ovalades, de costats sencers. |
| Floració |
Ramets de colors blanc que apareixen al començar l’estiu |
|
Usos |
Molt coneguda com a condiment de la cuina. Però també es medicinal, i es pren beguda en forma d’infusió (és tònica i digestiva) i també se’n fa una pomada a base de saïm i moraduix (antireumàtica). |
![]() |
TEM (Thimus vulgaris) Cast, tomillo. Altres: timó, farígola. |
Descripció |
Forma una mata d’aproximadament un pam d’alta molt poblada de fulles. Les branques són llenyoses i d’un color vinós.Les fulles són petites, de forma entre ovalada i lanceolada. Neixen a cada nus de la branca. |
|
Floració |
A partir del mes de març, les flors s’agrupen en petits capets al cap de la tija, i el color és blanquinós o lleugerament rosat. |
|
Usos |
Molt usada a la cuina com a condiment de moltíssims de plats. Però també és medicinal, i serveix per tranquil·litzar, per netejar els intestins de cucs i és digestiva. A Eivissa d’una varietat local, se’n fa el licor “Frígola”. |
![]() |
ESPÍGOL(Lavandula latifolia i Lavandula dentata) Cast, espliego. |
Descripció |
Mata llenyosa a la base però tots els anys treu noves tiges més herbàcies. Les fulles són estretes i llargues, de color verd-blau i oposades. Llises les de la “latifolia” i dentades les “dentata”. |
|
Floració |
Les flors, blaves i vistoses, de fort aroma apareixen a l’estiu. |
|
Usos |
A la indústria: Colorar la roba i per fer aigua de colònia o perfums. A la medicina: internament, es digestiva, estimulant i antiespasmòdica. Externament, és antireumàtica i desinfecta ferides i llagues. |
![]() |
HERBA SANA / MENTA (Mentha sativa / Menta acuática / Mentha piperita) Herba sana borda, menta d’aigua, menta piperita Cast, menta, hierbabuena. |
Descripció |
Totes tenen les mateixes propietats, però varia la forma segons el tipus. Des de les fulles peludes i blanquinoses de l’herba sana borda a les llises, petites i obscures de la menta piperita. Lanceolades i dentades |
|
Floració |
Les flors apareixen a l’estiu i varien de color segons el tipus. En general ramells de flors compactes al cap de la tija. També presenten diferències, segons les varietats, les olors |
|
Usos |
-medicina: és tònica, estomacal i també sedant. -cuina: usada en els caragols. -licoreria: licors de menta i com a part de les tradicionals “herbes”. |
![]() |
CAMAMIL·LA (Santolina chamaecyparissus) Cast. Abrotano hembra Sembla que la “manzanilla” (Matricaria chamomilla) o (Anthemis nóbilis) són altres varietats de semblants característiques. |
Descripció |
Fulles molt petites, lineals i retallades, de color verd o grisós, peludes i agrupades cap a la part baixa de la tija. |
|
Floració |
La flor (maig) és com un botó groc hemisfèric, que agrupa les flors totes atapeïdes. Fa devers un centímetre de diàmetre i apareix al cap de la tija. |
|
Usos |
Les flors de camamil·la (en nombre senar) s’usa especialment com a digestiva, en forma d’infusió. Però també s’usa per netejar ferides i netejar la brutor dels ulls. |
![]() |
HERBALLUÏSA (Lippia Triphylla) |
Descripció |
Planta llenyosa, arbustiva. Fulles lanceolades, aguantades amb un pecíol molt curt. Són una mica aspres al tacte i es solen agrupar 3 o 4 fulles al nusos de la tija. |
|
Floració |
A l’estiu. Flors molt petites i agrupades en ramets |
|
Usos |
Fulles i flors, com a infussió. Digestiva, sedants. Desarreglaments menstruals. També té virtuts antinervioses |
![]() |
MILFULLES (Achillea millefolium) Cast. Milenrama. |
Descripció |
Planta rizomatosa de fulles fonament segmentades |
|
Floració |
Estiu. Inflorescència en forma d’umbel·la blanca |
|
Usos |
En infusió. Estimulant i per rentar ferides. En altres països s’ha utilitzada per a la fabricació de cervesa. Discòrides la utilitzava per aturar hemorràgies. |
![]() |
FONOLL (Foeniculum vulgare) Cast. Hinojo. |
Descripció |
Planta alta, que pot arribar a l’altura d’un home. Les tiges són llargues i gruixudes, com el dit índex, i de color verd clar. Fulles de color verd, primes i molt dividides. |
|
Floració |
Juny. Els seus fruits maduren cap a finals de l’estiu i a la tardor |
|
Usos |
Pot usar-se la fulla, el fruit i l’arrel. Bàsicament s’usa a la cuina: rostits, frits, caragols, figues seques... i per al licors d’herbes. La rel és diürètica i la seva pell augmenta les ganes de menjar. |
![]() |
RUDA (Ruta graveolens) Cast. Ruda. |
Descripció |
Planta que pot arribar als 2-3 pams d’alta. Fulles petites, d’un color verd-grisós. Molt dividides en nombrosos segments ovalats. L’aroma és forta i dolenta. |
|
Floració |
Primavera. Les flors formen ramets i són de color groc |
|
Usos |
Medicinals, en dosis petites, perquè en dosis altes és tòxica i verinosa: per la circulació de la sang, va molt bé pel reuma, per augmentar la resistència dels vasos capil·lars, provoca la menstruació. Hi havia la creença que espantava bruixes i malsaveranys |
![]() |
ROMANÍ (Rosmarinus officinalis) Cast. Romero. |
Descripció |
Arbust que fa una mata de fins a 2 metres d’alta. És verd tot l’any i es troba a les muntanyes i garrigues. Les fulles són de forma linear, allargada i oposades. El revers de la fulla és de color blanquinós. |
|
Floració |
Quasi tot l’any. Les flors formen uns ramets i neixen entre les tiges i les fulles. Solen ser d’un color blau pàl·lid o violaci. |
|
Usos |
A la cuina com a condiment per aromatitzar carns. En medicina com a desinfectant, tonificant i antiespasmòdic. Tradicionalment s’ha cremat romaní per fer desaparèixer mals olors |
![]() |
LLORER (Laurus nóbilis) Cast. Laurel. |
Descripció |
Arbre de fulles perennes, dures i de color verd obscur a la faç i un poc més pàl·lides a l’anvers. Estan recorregudes de per llarg per un nervi de color clar. Costats sencers. |
|
Floració |
A la primavera. Les flors, de color blanquinós, neixen als extrems de les branques i s’agrupen de 5 en 5 |
|
Usos |
És signe de victòria: els romans l’usaven per coronar els emperadors i els grecs per coronar els vencedors dels jocs olímpics. Molt usat a la cuina com a condiment: estofats, olives, escabetxats... En medicina, tònic estomacal i calmant del dolor |
![]() |
ALFABEGUERA (Ocymum basilucum) Cast. Albahaca. |
Descripció |
Planta de temporada. De fulles lanceolades, oposades i dentades. Nervis destacats. Olor forta i característica |
|
Floració |
Finals d’estiu. Rams de flors blanques al cap del brot |
|
Usos |
Tradicionalment s’ha utilitzada per espantar els mosquits. A la cuina, com a condiment i per a les ensalades Efectes estimulants i antiespasmòdics a fulles i flors. |
![]() |
DONZELL (Artemísia arboréscens) Cast. Ajenso de montaña. |
Descripció |
Fa unes motes blanquinoses d’un metre i més, molt espesses amb les fulles esparses, peludes, sedoses molt aromàtiques. Limbe profundament tallat. Planta perenne sovint cultivada |
|
Floració |
Juny-juliol. Flors molt petites, tubulars, agrupades fent feixos atapeïts |
|
Usos |
Tònica, estimulant, s’empra també contra l’epilèpsia i neuràlgies |
![]() |
OLIVARDA (Dittrichia viscosa) Cast. Olivarda. |
Descripció |
Planta vivaç (orgues subterranis persistents i renovació anual de l’aparell aeri) glandulosa, molt viscosa i de forta olor. Es troba pels camins dels voltants de ses Sitges. Fulles verdes lanciolades. Tiges llenyoses a la base. |
|
Floració |
Finals d’estiu. Flors de color groc, reunides amb raïms, formant panícula. No vos ‘nemoreu, amor, de cap fadrina gallarda que és com la flor d’olivarda molt guapa i dolenta olor |
|
Usos |
Per combatre el paludisme, les malalties de les vies urinàries, i com a astringent. |
|
SINTESI: Caterina Pons, Guillem Pont FONTS D’INFORMACIÓ: Vegi’s biblografia referenciada. DARRERA ACTUALITZACIÓ: Maig, 1998. |
|