ANECDOTARI

L’anècdota és això, un fet particular, més o menys curiós, poc transcendent.

Malgrat el que s’esmenta, a l’estiu de l’any vuitanta-vuit, quan vam començar a redactar el treball “Ses Sitges, una experiència en el camps dels equipaments per a l’educació ambiental”, (que anys després publicaria la UIB encetant la col·lecció “Pedagogia ambiental”), ja teníem clar que en la contarella del que era ses Sitges hi hauríem d’incloure un anècdotari, car si una anècdota no és més que un fet curiós, i moltes vegades depenen estrictament de l'humor dels monitors a l'hora de fer la revissió del dia, però un enfilall d’anècdotes pot orientar sobre determinades visions de la realitat.

També resulta cert que si aleshores –fa setze anys- les anècdotes orientaven sobre la necessitat d’aprofundir seriosament en el coneixement i la defensa del medi natural i cultural, avui els fet demostren que aquesta necessitat es fa fent inajornable i grossa dia a dia.

Vet aquí algunes de les anècdotes, que  es presenten sense ordre ni concert.

El pa

Era una de les primeres visites, encara ens mancava el call de l'experiència però..., ens va sobtar aquest esperit de propietat privada que mostraven els nins i que era capaç de provocar tensions (morros, cares de pam i alguna llàgrima) quan algú no podia portar-se'n  a casa el "seu pa" o el "seu cossiol", quan realment tots eren iguals.

Amb aquest problema ens topariem moltes altres vegades i això indueix a pensar que potser el condicionament social resulta molt mes fort que no la petjada socialitzadora de l'escola

(febrer, 1985)

En Jens

Una parella del col·lectiu de veins estrangers en són en Jens i la seva esposa.  

Bé supos que per detall de cortesia l’altre dia de pagès ens convidaren a dinar, i després ens van mostrar la casa que s’estan construint a Balafi, una casa petitona i acollidora.

Per correspondre, i perquè en teníem ganes, els vam convidar a ells i a uns amics seus que viuen temporalment a Eivissa a fer una copa d’herbes a Ses Sitges.

Encuriosits ens van començar a demanar noms de plantes i perquè del que hi teníem i del que hi fèiem...fins que en un moment de la conversa en Jens, en un moment de silenci, va assenyalar “ara entenc perquè els ulls d’aquella nina, quan va sentir parlar de Ses Sitges, s’anaven engrandint”

Ostres!, veiam aclarim-ho!.

Amb punts i amb bones ens contà que estant a Hamburg es va topar amb uns clients seus, un matrimoni amb una nineta, coneguts seus d’allà que, després de parlar, va descobrir que tenien una casa a Mallorca, vora Portocristo, (devers sa Marineta).

Es així que en Jens va assenyalar que ell també se’n feia una de casa a Mallorca, vora Sant Llorenç, i per mes concretar fa afegir que era situada devora una possessió anomenada Ses Sitges. I fou aquí que, la nineta alemanya i a Hamburg, amb il·lusió expressà el seu coneixement del lloc i dels dies que hi havia passat en unes colònies d'estiu. 

No sé si l’anècdota es deu haver d’acabar dient que el món es com un mocador o que del que passa vora el nas solament en coneixem una ínfima part.

(abril, 2002)

Dies i dies

Amb nins de la mateixa escola, i gairebé del mateix curs, ¿com es possible que  hi hagi tanta diferencia d'un dia a l'altre?

Es una pregunta que ens hem fet moltes vegades.

Aparentment les variables son semblants i un dia hom acaba pensant que tot ha sortit malament: no s'ha pogut motivar als infants a realitzar determinades proves,  es mostren trullosos,  desobedients i cridaners, no segueixen les orientacions..., . Però al cap de pocs dies ve un altre grup de la mateixa escola i... tot vat com una seda.

¿Es pot parlar de paradoxes didàctiques, de la incidència de variables no controlades (humitat, vents...) o es incidència de l'educador?

(març, 1988)