Seguint amb el memorial als assassinats durant la repressió feixista al municipi, avui volem recordar a 2 víctimes més d'aquesta repressió i que van ser assassinades tal dia com avui fa vuitanta-quatre anys, el 4 de setembre de 1936.

Magdalena Bassa i Galmés, de malnom Coniera i Móra va néixer a la possessió manacorina de sa Marineta l'any 1908 però vivia a les foranes de Son Carrió a una caseta ran de la carretera de s'Illot. Estava casada amb Jaume Carrió i Bauzà (Fontpella), qui era zelador de l'Ajuntament i afiliat a Esquerra Republicana. A més, Magdalena Bassa era cosina del mestre Guillem Galmés, qui dóna el nom a l'escola llorencina.

A finals d'agost va començar a dur menjar al seu home, que estava amagat a una cova al puig de Son Tovell. A principis de setembre els falangistes se'n temeren i la volgueren obligar a dir-los on era el seu marit. Ella s'hi va negar, pel que la dugueren juntament amb la seva filla Bàrbara, que encara no tenia els quatre anys, cap a Manacor on la retingueren a l'Escola Graduada. Després del desembarcament de les forces de Bayo, un 4 de setembre, digueren als parents que anassin a recollir la seva filla. Una vegada la recolliren, Magdalena Bassa fou afusellada a Son Coletes el mateix dia.

Jaume Carrió i Bauzà, de malnom Fontpella. Carrioner i marit de Magdalena Bassa. Zelador de l'Ajuntament i afiliat a Esquerra Republicana. Hi ha dubtes sobre la seva mort. Hi ha una versió que explica que Jaume Carrió, es veié perdut quan comprovà que els falangistes el cercaven per tot i que possiblement va conèixer el desenllaç de la seva dona es va penjar el mateix 4 de setembre prop d'una caseta un poc més avall que sa Gruta per evitar caure en mans dels seus perseguidors vestits de blau. En aquells moments tenia trenta-tres anys. Amb tot, no està comprovat que se suïcidàs, de fet, hi ha alguns indicis que permeten suposar que va ser assassinat, ja que existeixen fotografies on surt Jaume Carrió amb una ferida al braç esquerre i una altra al braó dret, que podrien haver estat provocades en fermar-li les mans pel que sembla difícil que es pogués penjar ell, sinó que dóna per pensar que foren terceres persones les qui el col·locaren en aquella postura forçada.