Sa Coma neix com a destinació turística als anys vuitanta, en què es van començar a construir els primers hotels, apartaments i segones residències. Des de llavors fins avui en dia ha anat i continua creixent de forma controlada amb un pla de creixement urbanístic, respectant les zones verdes i de protecció d'especial interés i preveient zones d'oci.

Situats a la platja, mirant la mar, pegam una ullada a l'esquerra i ens trobam un paradís: Sa Punta de N'Amer, un dels pocs llocs privilegiats de la naturalesa que queden a la costa llorencina. Acaba l'arena i la seva perllongació és converteix en roques on s'hi poden trobar brots de fenoll marí (ideals per menjar amb un bon pa amb oli). Sa Punta és una allau de descobriments: per terra, sense deixar les roques vora mar, trobam Sa Pedrera, lloc idoni per meditar; seguint, ja adentrant-nos terra endins, trobam el Castell, símbol de defensa dels nostres avantpassats; i donant la volta a la Punta, arribam a Cala Nau, on damunt les roques sempre hi ha algun pescador amb canyeta.

Ocells, cavalls, ovelles, conills, gorrions, puputs, gavines i una flora autòctona habiten Sa Punta; i peixos i algues marines, la mar: lloc idoni per anar a bussejar.

I als que tot això no els basta, sempre poden visitar el safari, on trobaran animals de moltes i variades espècies: lleons, elefants, serps, girafes, mones, lloros...

A Sa Coma es pot estar amb la gent o fugir d'ella, perdre's per Sa Punta o visitar-la a l'hivern quan la platja roman buida i un es pot entretenir fent dibuixos de sal.

Fotografies